Full Text: El Conte D'en Benjamí Conillet
One story, four ways to read it
Every story comes in its original version plus several simplified reading levels, so it grows with your child.
The original text is the full story with rich vocabulary and descriptive language, ideal for reading aloud together and for kids who are ready for longer sentences.
The simplified levels retell the same story in shorter, simpler sentences matched to your child's stage. Ages 2-6 uses a few short sentences per scene, perfect for first time readers. Ages 4-8 adds simple dialogue and everyday vocabulary for kids beginning to follow along. Ages 6-10 keeps the language accessible while bringing back more of the story's detail, a natural bridge to the original.
Start at the level where your child is comfortable, and move up when they're ready. Hearing the same story told in richer language each time is one of the best ways to build vocabulary in any language.
Original Text: El Conte D'en Benjamí Conillet
Un matí, un conillet seia en un marge.
Va dreçar les orelles i va escoltar el trit-trot, trit-trot d’un poni.
Un carruatge lleuger venia pel camí; el conduïa el senyor McGregor, i al seu costat seia la senyora McGregor amb el seu millor barret.
Tan bon punt van haver passat, el petit Benjamin Bunny va lliscar fins al camí i es va posar en marxa —amb un saltiró, un bot i un salt— per visitar els seus parents, que vivien al bosc del darrere del jardí del senyor McGregor.
Aquell bosc era ple de caus de conill; i al cau més endreçat i més sorrenc de tots vivien la tia d'en Benjamin i els seus cosins—Flopsy, Mopsy, Cotton-tail i Peter.
La vella senyora Rabbit era vídua; es guanyava la vida fent mitenes i escalfacanells de llana de conill (jo una vegada en vaig comprar un parell en un basar). També venia herbes, i te de romaní, i tabac de conill (que és com nosaltres anomenem l'espígol).
El petit Benjamin no tenia gaires ganes de veure la seva tia.
Va vorejar per darrere de l’avet i gairebé va caure damunt del seu cosí Peter.
Peter estava assegut tot sol. No feia bona cara i anava vestit amb un mocador de butxaca de cotó vermell.
"Peter," va dir el petit Benjamin en veu baixa, "qui té la teva roba?"
Peter va respondre: "L'espantaocells del jardí del senyor McGregor", i li va explicar com l'havien perseguit pel jardí i havia deixat caure les sabates i l'abric.
El petit Benjamin es va asseure al costat del seu cosí i li va dir que el senyor McGregor havia sortit en un carruatge lleuger, i la senyora McGregor també—per a tot el dia, perquè duia el seu millor capell.
Peter va dir que esperava que plogués.
En aquell moment, es va sentir la veu de la vella Mrs. Rabbit dins del cau dels conills, que cridava: «Cotton-tail! Cotton-tail! Ves a buscar més camamilla!»
Peter va dir que pensava que potser es trobaria millor si sortia a fer una passejada.
Se’n van anar agafats de la mà i van pujar a la part plana de dalt del mur, al peu del bosc. Des d’allà van mirar avall, cap al jardí del senyor McGregor. La jaqueta i les sabates d’en Peter es veien clarament a l’espantaocells, coronat amb un vell tam-o’-shanter del senyor McGregor.
El petit Benjamin va dir:
"Passar estrenyent-se per sota d'una porta fa malbé la roba de la gent; la manera correcta d'entrar és baixar per una perera."
Peter va caure de cap; però el bancal de sota estava acabat de rastellar i era tou, així que no es va fer mal.
Hi havien sembrat enciams.
Van deixar moltíssimes petites petjades estranyes per tot el llit, sobretot el petit Benjamin, que portava esclops.
El petit Benjamin va dir que el primer que calia fer era recuperar la roba de Peter, així podrien fer servir el mocador de butxaca.
La van treure de l’espantaocells. Durant la nit havia plogut; hi havia aigua dins les sabates, i l’abric s’havia encongit una mica.
Benjamin es va emprovar la gorra tam-o’-shanter, però li anava massa gran.
Aleshores va suggerir que omplissin el mocador de butxaca de cebes, com un petit regal per a la seva tia.
Peter no semblava passar-s’ho bé; no parava de sentir sorolls.
Benjamin, al contrari, s'hi trobava perfectament com a casa i es va menjar una fulla d'enciam. Va dir que sovint venia al jardí amb el seu pare a collir enciams per al seu dinar de diumenge.
(El pare del petit Benjamin es deia el vell senyor Benjamin Bunny.)
Certament, els enciams eren molt bons.
En Peter no va menjar res; va dir que li agradaria tornar a casa. Aleshores va deixar caure la meitat de les cebes.
El petit Benjamin va dir que no era possible tornar a pujar a la perera amb una càrrega de verdures. Va anar al davant amb valentia cap a l’altre extrem del jardí. Van seguir un petit camí de taulons, sota un mur assolellat de maó vermell.
Els ratolins seien als llindars de les seves portes trencant pinyols de cirera; van fer l’ullet a Peter Rabbit i al petit Benjamin Bunny.
Aleshores en Peter va deixar anar de nou el mocador de butxaca.
Es van ficar entre testos, marcs i tines. En Peter va sentir sorolls pitjors que mai; tenia els ulls tan grossos com piruletes!
Anava un pas o dos davant del seu cosí quan, de sobte, es va aturar.
Això és el que aquells conillets van veure en girar aquella cantonada!
El petit Benjamin hi va fer una sola ullada i, de seguida, es va amagar ell mateix, Peter i les cebes sota un gran cistell....
La gata es va aixecar i es va estirar, i va venir a ensumar el cistell.
Potser li agradava l'olor de les cebes!
En tot cas, es va asseure damunt del cistell.
Ella va seure allà durant cinc hores.
No us puc dibuixar cap imatge de Peter i Benjamin sota el cistell, perquè era força fosc, i perquè l’olor de les cebes era molt forta; va fer plorar Peter Rabbit i el petit Benjamin.
El sol es va anar posant darrere el bosc, i ja era força tard a la tarda; però el gat encara seia damunt del cistell.
Per fi es va sentir un tip-tap, tip-tap, i van caure alguns bocins d’argamassa de la paret de dalt.
El gat va mirar amunt i va veure el vell senyor Benjamin Bunny fent saltirons pel capdamunt de la paret de la terrassa superior.
Fumava una pipa de tabac de conill i duia una petita vara a la mà.
Buscava el seu fill.
El vell Mr. Bunny no volia saber res dels gats.
Va fer un salt enorme des de dalt de tot del mur fins a sobre del gat, i el va fer fora del cistell i cap a dins de l’hivernacle.
El gat estava massa sorprès per esgarrapar-lo en resposta.
Quan el vell senyor Bunny va haver fet entrar el gat dins l’hivernacle, va tancar la porta amb clau.
Després va tornar al cistell, va treure’n el seu fill Benjamin agafant-lo per les orelles i li va parlar amb fermesa.
Després en va treure el seu nebot Peter.
Llavors va treure el mocador amb les cebes i va sortir del jardí marxant.
Quan el senyor McGregor va tornar al cap de mitja hora, va observar diverses coses que el van deixar perplex.
Semblava com si algú hagués estat caminant per tot el jardí amb un parell d’esclops, només que les petjades eren ridículament petites!
A més, no podia entendre com el gat s’ho havia pogut fer per tancar-se dins de l’hivernacle, amb la porta tancada per fora.
Quan en Peter va arribar a casa, la seva mare el va perdonar, perquè estava molt contenta de veure que havia trobat les sabates i l’abric. Cotton-tail i en Peter van plegar el mocador de butxaca, i la vella senyora Rabbit va enfilar les cebes i les va penjar del sostre de la cuina, amb els ramells d’herbes i el te.
