Full Text: El Conte De L'esquirol Nutkin
One story, four ways to read it
Every story comes in its original version plus several simplified reading levels, so it grows with your child.
The original text is the full story with rich vocabulary and descriptive language, ideal for reading aloud together and for kids who are ready for longer sentences.
The simplified levels retell the same story in shorter, simpler sentences matched to your child's stage. Ages 2-6 uses a few short sentences per scene, perfect for first time readers. Ages 4-8 adds simple dialogue and everyday vocabulary for kids beginning to follow along. Ages 6-10 keeps the language accessible while bringing back more of the story's detail, a natural bridge to the original.
Start at the level where your child is comfortable, and move up when they're ready. Hearing the same story told in richer language each time is one of the best ways to build vocabulary in any language.
Original Text: El Conte De L'esquirol Nutkin
Aquest és un conte sobre una cua: una cua que pertanyia a un petit esquirol vermell, i es deia Nutkin.
Tenia un germà que es deia Twinkleberry, i moltíssims cosins: vivien en un bosc a la vora d’un llac.
Al mig del llac hi ha una illa coberta d’arbres i arbustos de nous; i entre aquells arbres s’alça un roure buit que és la llar d’un mussol anomenat Old Brown.
Una tardor, quan les avellanes eren madures, i les fulles dels arbustos d’avellaner eren daurades i verdes—Nutkin i Twinkleberry i tots els altres esquirols petits van sortir del bosc i van baixar fins a la vora del llac.
Van fer petites basses amb branquillons, i van remar per damunt de l’aigua fins a Owl Island per recollir nous.
Cada esquirol tenia un saquet i un rem gran, i estenia la cua perquè fes de vela.
També van portar amb ells una ofrena de tres ratolins grassonets com a present per a Old Brown, i els van deixar al llindar de la seva porta.
Després, Twinkleberry i els altres esquirols petits van fer cadascun una reverència profunda i van dir educadament—
"Old Mr. Brown, ens doneu permís per recollir fruits secs a la vostra illa?"
Però Nutkin era molt maleducat. Feia saltirons amunt i avall com una cirereta vermella, cantant—
"Endevina, endevina, rot-tot-tot!
Un homenet petitó, amb un abric ben vermell!
Un bastó a la mà, i una pedra a la gola;
Si em dius aquesta endevinalla, et donaré un groat."
L’endevinalla és tan vella com els turons. El senyor Brown no va fer gens de cas a Nutkin.
Va tancar els ulls i es va adormir.
Els esquirols van omplir els seus saquets de nous i se’n van anar navegant cap a casa al vespre.
Però l'endemà al matí tots van tornar de nou a Owl Island; i Twinkleberry i els altres van portar un talp ben gros i gras, el van deixar damunt la pedra davant de la porta d'Old Brown, i van dir—
"Senyor Brown, ens doneu permís per recollir més nous?"
Però Nutkin, que no tenia gens de respecte, va començar a ballar amunt i avall, fent pessigolles al vell Mr. Brown amb una ortiga i cantant—
"Vell Mr. Brown! Riddle-me-ree!
Hitty Pitty dins la paret,
Hitty Pitty fora de la paret;
Si toques Hitty Pitty,
Hitty Pitty et mossegarà!"
Mr. Brown es va despertar de sobte i va portar el talp a casa seva.
Va tancar la porta als nassos a Nutkin. Aviat, un petit fil de fum blau d’un foc de llenya va pujar des de la part de dalt de l’arbre, i Nutkin va mirar pel forat del pany i va cantar—
"Una casa plena, un forat ple!
I no en pots recollir un bol ple!"
Els esquirols van buscar nous per tota l'illa i van omplir els seus saquets.
Però Nutkin va recollir agalles de roure—grogues i escarlates—i es va asseure sobre una soca de faig, jugant a bales i vigilant la porta del vell senyor Brown.
El tercer dia, els esquirols es van llevar molt d’hora i van anar a pescar; van pescar set peixets grassonets com a regal per a Old Brown.
Van remar pel llac i van desembarcar sota un castanyer tort a l’Illa del Mussol.
Twinkleberry i sis altres esquirols petits portaven cadascun un peixet grassonet; però Nutkin, que no tenia bons modals, no va portar cap regal. Corria al davant, cantant—
"L’home de la terra salvatge em va dir,
‘Quantes maduixes creixen al mar?’
Jo li vaig respondre tan bé com vaig poder—
‘Tantes arengades vermelles com creixen al bosc.’"
Però al vell Mr. Brown no li interessaven gens les endevinalles, ni tan sols quan se’n donava la resposta.
El quart dia, els esquirols van portar un regal de sis escarabats grassos, que per a Old Brown eren tan bons com les prunes del púding de prunes. Cada escarabat estava embolicat amb cura en una fulla de paradella i subjectat amb una agulla de pi.
Però Nutkin cantava tan grollerament com sempre—
"Old Mr. Brown! Endevina-me-rí!
Farina d’Anglaterra, fruita d’Espanya,
Es van trobar en un ruixat de pluja;
Posats en una bossa lligada amb un cordill,
Si em dius aquesta endevinalla, et donaré un anell!"
Allò va ser una ximpleria de Nutkin, perquè no tenia cap anell per donar a Old Brown.
Els altres esquirols van buscar amunt i avall pels arbustos d’avellanes; però Nutkin va recollir coixinets de pit-roig d’un esbarzer i els va omplir d’agulles de pi clavades.
El cinquè dia, els esquirols van portar un present de mel silvestre; era tan dolça i enganxosa que es van llepar els dits mentre la deixaven sobre la pedra. L'havien agafada d'un niu de borinots al capdamunt mateix del turó.
Però Nutkin saltironava amunt i avall, cantant—
"Hum-a-bum! zum! zum! Hum-a-bum zum!
Quan passava per Tipple-tine
vaig trobar un ramat de porcs bonics;
Uns de clatell groc, uns d'esquena groga!
Eren els porcs més bonics de tots
que mai hagin passat per Tipple-tine."
El vell senyor Brown va alçar els ulls amb disgust per la mala educació d'en Nutkin.
Però es va menjar tota la mel!
Els esquirols van omplir els seus saquets de nous.
Però Nutkin seia damunt d’una gran roca plana i jugava a les bitlles amb una poma silvestre i pinyes d’avet verdes.
El sisè dia, que era dissabte, els esquirols van tornar per última vegada; van portar un ou acabat de pondre dins d’un cistellet de joncs com a últim regal de comiat per a Old Brown.
Però Nutkin va córrer al davant rient i cridant—
"Humpty Dumpty jeu al rierol,
Amb un cobrellit blanc al voltant del coll,
Quaranta metges i quaranta fusters,
No poden arreglar Humpty Dumpty de cap manera!"
Ara el vell senyor Brown es va interessar pels ous; va obrir un ull i el va tornar a tancar. Però encara no va parlar.
Nutkin es va anar tornant cada cop més groller—
"Vell senyor Brown! Vell senyor Brown!
Hickamore, Hackamore, a la porta de la cuina del Rei;
Tots els cavalls del Rei, i tots els homes del Rei,
No van poder fer fora Hickamore, Hackamore,
De la porta de la cuina del Rei."
Nutkin ballava amunt i avall com un raig de sol; però, tot i així, el vell Brown no va dir res de res.
Nutkin va tornar a començar—
"Arthur O'Bower ha trencat la seva banda,
ve rugint terra endins!
El rei dels escocesos, amb tot el seu poder,
no pot fer girar Arthur of the Bower!"
Nutkin va fer un soroll brunzidor per semblar el vent, i va agafar embranzida i va saltar just al cap d'Old Brown!...
Aleshores, de sobte, hi va haver aleteig i corredisses i un fort "Xiiiic!"
Els altres esquirols van fugir corrents cap als matolls.
Quan van tornar molt cautelosament, traient el cap per darrere de l’arbre—hi havia Old Brown assegut al llindar de casa seva, ben quiet, amb els ulls tancats, com si no hagués passat res.
Però Nutkin era a la butxaca de la seva armilla!
Això sembla el final del conte; però no ho és.
Old Brown va portar en Nutkin a casa seva i el va sostenir per la cua, a punt d’escorxar-lo; però en Nutkin va estirar tan fort que la cua se li va partir en dos, i va pujar corrents les escales i va escapar per la finestra de les golfes.
I fins avui, si trobes en Nutkin dalt d’un arbre i li fas una endevinalla, et llançarà bastons, picarà de peus i et renyarà, i cridarà—
"Cuck-cuck-cuck-cur-r-r-cuck-k-k!"
