Full Text: El Conte D'en Pere Conill
One story, four ways to read it
Every story comes in its original version plus several simplified reading levels, so it grows with your child.
The original text is the full story with rich vocabulary and descriptive language, ideal for reading aloud together and for kids who are ready for longer sentences.
The simplified levels retell the same story in shorter, simpler sentences matched to your child's stage. Ages 2-6 uses a few short sentences per scene, perfect for first time readers. Ages 4-8 adds simple dialogue and everyday vocabulary for kids beginning to follow along. Ages 6-10 keeps the language accessible while bringing back more of the story's detail, a natural bridge to the original.
Start at the level where your child is comfortable, and move up when they're ready. Hearing the same story told in richer language each time is one of the best ways to build vocabulary in any language.
Original Text: El Conte D'en Pere Conill
Hi havia una vegada quatre conillets, que es deien: Flopsy, Mopsy, Cotton-tail i Peter.
Vivien amb la seva Mare en un talús de sorra, sota l’arrel d’un avet molt gran.
«Ara, estimats meus», va dir la vella senyora Rabbit un matí, «podeu anar als camps o baixar pel camí, però no entreu al jardí del senyor McGregor: el vostre pare hi va tenir un accident; la senyora McGregor el va posar dins d’un pastís.»
“Ara vés-te’n, i no facis cap entremaliadura. Jo surto.“
Aleshores, la vella senyora Rabbit va agafar un cistell i el seu paraigua, i va travessar el bosc fins a la fleca. Va comprar una barra de pa moreno i cinc panets amb panses de Corint.
Flopsy, Mopsy i Cotton-tail, que eren bons conillets, van baixar pel camí per collir mores.
Però en Peter, que era molt entremaliat, va córrer directament cap al jardí del senyor McGregor i es va esmunyir per sota la porta!
Primer va menjar alguns enciams i algunes mongetes tendres; i després va menjar alguns raves.
I aleshores, sentint-se força malalt, va anar a buscar una mica de julivert.
Però, en vorejar l’extrem d’un bancal de cogombres, es va topar amb el senyor McGregor!
El senyor McGregor estava amb les mans i els genolls a terra plantant cols joves, però es va aixecar d’un salt i va córrer darrere d’en Peter, brandant un rasclet i cridant: «Atura’t, lladre!»
Peter estava terriblement espantat; va córrer per tot el jardí, perquè havia oblidat el camí de tornada cap a la porta. Va perdre una de les seves sabates entre les cols, i l’altra sabata entre les patates.
Després de perdre'ls, va córrer a quatre potes i va anar més de pressa, de manera que crec que hauria pogut escapar del tot si, per desgràcia, no hagués anat a parar dins d'una xarxa per a les groselles espinoses i no hi hagués quedat enganxat pels grans botons de la seva jaqueta. Era una jaqueta blava amb botons de llautó, ben nova.
Peter es va donar per perdut i va vessar grans llàgrimes; però els seus sanglots van ser sentits per uns pardals amables, que van volar cap a ell molt esverats i el van animar a intentar alliberar-se.
El senyor McGregor va aparèixer amb un sedàs, que pensava posar de cop damunt d’en Peter; però en Peter es va escapolir just a temps, deixant-se la jaqueta al darrere.
I va entrar corrents al cobert de les eines, i va saltar dins d’una regadora. Hauria estat una cosa preciosa per amagar-s’hi, si no hagués tingut tanta aigua a dins.
El senyor McGregor estava ben segur que en Peter era en algun lloc del cobert d’eines, potser amagat sota un test. Va començar a girar-los amb cura, mirant a sota de cadascun.
Aleshores en Peter va esternudar: “Kertyschoo!” El senyor McGregor se li va posar al darrere en un no res.
I va intentar posar el peu damunt d'en Peter, que va saltar per una finestra i va tombar tres plantes. La finestra era massa petita per al senyor McGregor, i ell estava cansat de córrer darrere d'en Peter. Va tornar a la seva feina.
Peter es va asseure a descansar; estava sense alè i tremolava de por, i no tenia ni idea de quin camí havia d’agafar. A més, estava molt moll d’haver estat assegut dins d’aquella llauna.
Al cap d’una estona va començar a vagarejar, anant lipiti—lipiti—no gaire de pressa, i mirant pertot arreu.
Aleshores va intentar trobar el camí recte a través del jardí, però es va anar confonent cada vegada més. Després va arribar a un estany on el senyor McGregor omplia les regadores. Una gata blanca mirava fixament uns peixos daurats; estava asseguda molt, molt quieta, però de tant en tant la punta de la cua li tremolava com si fos viva. Peter va pensar que era millor marxar sense dir-li res; havia sentit parlar dels gats al seu cosí, el petit Benjamin Bunny.
Va tornar cap al cobert d’eines, però de sobte, molt a prop seu, va sentir el soroll d’una aixada—scr-r-ritch, scratch, scratch, scritch. Peter es va esmunyir corrents sota els arbustos. Però al cap de poc, com que no passava res, va sortir, va pujar a un carretó i va mirar per sobre. La primera cosa que va veure va ser el senyor McGregor cavant cebes. Estava d’esquena a Peter, i més enllà d’ell hi havia la porta!
Peter va baixar molt silenciosament del carretó; i va començar a córrer tan de pressa com podia, per un camí recte darrere d’uns arbustos de grosella negra.
El senyor McGregor el va veure a la cantonada, però a Peter no li va importar. Es va esmunyir per sota de la porta, i finalment va estar segur al bosc de fora del jardí.
El senyor McGregor va penjar la jaqueteta i les sabates en un espantaocells per espantar els merles.
Peter no va deixar de córrer ni va mirar enrere fins que va arribar a casa, al gran avet.
Estava tan cansat que es va deixar caure sobre la sorra agradable i suau del terra del cau de conill i va tancar els ulls. La seva mare estava enfeinada cuinant; es preguntava què n’havia fet, de la roba. Era la segona jaqueteta i el segon parell de sabates que Peter havia perdut en dues setmanes!
En Peter no es trobava gaire bé aquella nit.
La seva mare el va posar al llit i va preparar una mica de camamilla; i en va donar una dosi a en Peter!
“Una cullerada sopera, per prendre a l’hora d’anar a dormir.”
Però Flopsy, Mopsy i Cotton-tail van prendre pa amb llet i móres per sopar.